ACTUALMENT EN EXPOSICIÓ AL BÒLIT GIRONA

Era l’estiu del 2025, mentre es trobava en una residència de creació a la Casa del Servei Forestal de Sant Martí d’Empúries, que Irena Visa (Banyoles, 1985) va sentir la fiblada dolorosa d’haver complert quaranta anys.

La riquesa dels objectes que s’exposen al Museu Arqueològic d’Empúries va portar l’artista a apreciar els propis com els indicis d’haver tingut una vida potser menys interessant que la que havia projectat a l’inici de la seva joventut. Presenciar l’amplitud dels terrenys del jaciment arqueològic d’Empúries que, després de més d’un segle d’excavacions, encara romanen avui en dia per descobrir, la va fer pensar en el vast àmbit d’experiències que, una vegada superat l’equador de la pròpia vida, podia endevinar que quedarien també sense excavar.

«En fi, coses» projecta una mirada irreverent i carregada d’humor sobre activitats com són la museologia, l’arqueologia o la idea d’aixovar. El propòsit és treure majestuositat al desig de la vida eterna i retornar-lo al pla de la quotidianitat. A cavall de la imaginació popular i la ciència-ficció, el vampir opera en aquest marc com una figuració que porta l’arqueologia mateixa a la ruïna, a la vegada que deixa sense sentit l’avaluació existencial que acompanya les crisis d’edat.

Oriol Fontdevila, comissari de l’exposició

NOW ON EXHIBITION AT BOLIT GIRONA 

ANYWAY, STUFF

It was the summer of 2025, while she was in a creative residency at the Casa del Servei Forestal in Sant Martí d’Empúries, that Irena Visa (Banyoles, 1985) felt the painful pang of turning forty.

The wealth of objects exhibited at the Empúries Archaeological Museum led the artist to appreciate her own as signs of having had a life perhaps less interesting than the one she had projected at the beginning of her youth. Witnessing the vastness of the grounds of the Empúries archaeological site that, after more than a century of excavations, still remain to be discovered today, made her think about the vast scope of experiences that, once the equator of one’s own life had been surpassed, she could guess would also remain unexcavated.

“En fi, coses” projects an irreverent and humorous look at activities such as museology, archaeology or the idea of ​​a trousseau. The purpose is to remove majesty from the desire for eternal life and return it to the plane of everyday life. Straddling the popular imagination and science fiction, the vampire operates in this framework as a figuration that brings archaeology itself to ruin, while rendering meaningless the existential evaluation that accompanies age crises.

Oriol Fontdevila – curator of the exhibtion