La Casa Bloc és un edifici de 207 habitatges de principis dels anys trenta, d’estil racionalista, projectat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan Baptista Subirana, tots ells membres del grup GATCPAC.
D’inici destinat a habitatges de lloguers socials davant la creixent demanda per part dels treballadors de les fàbriques de Sant Andreu, finalment la guerra i el règim franquista van fer que la majoria dels ocupants fossin uns altres: famílies de militars.
Alguns descendents d’aquestes famílies encara hi viuen i personifiquen l’esperit d’una casa que transcendeix el marc arquitectònic i es torna un caixa plena de vivències i records. La Casa Bloc és casa seva i, tot i que sempre hi han estat en règim de lloguer, cadascú a la seva manera ha traslladat la seva empremta al seu espai interior.
Molts veïns, ara ja grans, representen l’última generació dels que van habitar la Casa Bloc per primera vegada. La seva empremta vital contrasta amb el pis 1/11, habilitat com a pis-museu i que representa l’estètica que havien imaginat els arquitectes del GATCPAC en el moment de la construcció de l’edifici.
La Casa Bloc es un edificio racionalista de 207 viviendas proyectado para ser vivienda
social para los trabajadores de las fábricas de Sant Andreu (en Barcelona) al final de la
segunda república. Antes de su inauguración, el régimen franquista hizo que la mayoria de sus ocupantes fueran otros: familias de los trabajadores de la maestranza de artillería.
Algunos descendientes de estas familias, cada una con su historia personal, aún viven ahí. Son la última generación de los que realmente habitaron la Casa Bloc por primera vez. Esta imprenta vital contrasta con la del pis 1/11 que el Museo del Diseño de Barcelona ha habilitado como piso-muso y que representa la estética que habían imaginado
los arquitectos del GATCPAC en el momento de su construcción.
The Casa Bloc, from the early 1930s, is a building with 207 apartments. It was designed in a modernist style by architects Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé and Joan Baptista Subirana, who were all members of a group known as the GATCPAC.
While originally built as social housing to meet the high demand from factory workers in the Sant Andreu district, with the Spanish Civil War and the Franco regime the majority of its available units were given over to army families.
Some descendants of these families still live there, personifying the spirit of a building that transcends its own architectural identity to become a container full of life experiences and memories. The Casa Bloc is their home, and although tenants have always rented, they have all left their mark in the building’s interior.
Many residents are now elderly, and represent the last generation of those who came to live in the Casa Bloc when it was first occupied. The specific, lived-in identity of their own homes contrasts with unit 1/11, redone as a museum-flat in the style the GATCPAC architects had conceived for the building when it was first designed.