Res a veure

Intervenció artística al museu arqueològic de Banyoles / Artistic intervention at the archaeological museum

Arran de l’imminent tancament per reformes del Museu Arqueològic de Banyoles, l’artista Irena Visa proposa un homenatge a aquest equipament a través d’una intervenció temporal a les seves sales. Aquesta acció artística atorga visibilitat a la mateixa estructura del museu i a tots aquells elements que acullen, contenen, acompanyen i defineixen les peces.

Molt sovint, davant d’una peça arqueològica la majoria de nosaltres no sabem identificar de què es tracta: és una pedra?, un estri de tall?, un fragment de ceràmica romana? Per què és rellevant això que estic veient? Què ho converteix en significatiu? Vitrines, cartel·les, indicadors i senyals defineixen el relat del que veiem i ens ajuden i condicionen, a l’hora d’interpretar-lo.

A causa de les reformes previstes al museu, les vitrines estan buides, però aquests elements indicadors continuen assenyalant. És a través del relat oral i entusiasta de diferents testimonis vinculats al museu com arqueòlegs, conservadors, o personal de la neteja, que les peces que han habitat aquestes vitrines durant anys es tornen a fer visibles.

Res a veure és una celebració i reflexió al voltant d’allò que el museu és, ha sigut i podrà ser: una última mirada des del present a un museu en trànsit cap al futur i cap a les seves potencialitats.

Audio en català aquí.

Full de sala – Descarrega

A raíz del inminente cierre por reformas del Museo Arqueológico de Banyoles, la artista Irena Visa propone un homenaje a este equipamiento a través de una intervención temporal en sus salas. Esta acción artística otorga visibilidad a la propia estructura del museo y a todos aquellos elementos que albergan, contienen, acompañan y definen las piezas.

Muy a menudo, frente a una pieza arqueológica la mayoría de nosotros no sabemos identificar de qué se trata: ¿es una piedra?, ¿un utensilio de corte?, ¿un fragmento de cerámica romana? ¿Por qué es relevante lo que estoy viendo? ¿Qué lo convierte en significativo? Vitrinas, cartelas, indicadores y señales definen el relato de lo que vemos y nos ayudan y condicionan, a la hora de interpretarlo.

Debido a las reformas previstas en el museo, las vitrinas están vacías, pero estos elementos indicadores siguen señalando. A través del relato oral y entusiasta de diferentes testigos vinculados al museo como arqueólogos, conservadores, o personal de la limpieza, las piezas que han habitado estas vitrinas durante años se vuelven a hacer visibles.

“Res a veure” (Nada que ver) es una celebración y reflexión en torno a lo que el museo es, ha sido y podrá ser: una última mirada desde el presente a un museo en tránsito hacia el futuro y hacia sus potencialidades.

Hoja de sala (en catalán)- Descarga

Following the imminent closure of the Archaeological Museum of Banyoles for renovations, the artist Irena Visa proposes a tribute to this equipment through a temporary intervention in its rooms. This artistic action gives visibility to the very structure of the museum and to all those elements that welcome, contain, accompany and define the pieces.

Very often, when faced with an archaeological piece, most of us do not know how to identify what it is: is it a stone?, a cutting tool?, a fragment of Roman pottery? Why is what I’m seeing relevant? What makes it meaningful? Showcases, posters, indicators and signs define the story of what we see and help and condition us when interpreting it.

Due to planned renovations at the museum, the display cases are empty, but these indicator elements keep pointing. Through the oral and passionate descriptions from different workers linked to the museum such as archaeologists, conservators, or cleaning staff, the pieces that have inhabited these display cases for years become visible again.
“Res a veure” (Nothing to see) is a celebration and reflection on what the museum is, has been and can be: a last look from the present to a museum in transit towards the future and its possibilities.

Exhibit information (in Catalan)- Download

RES A VEURE - una col·lecció

“Res a veure” és un treball sense cap peça. Des de 2019 he anat activant diferents propostes de visites o audioguies que es fixen en allò que no es veu. Aquest dispositiu vol fer visible allò
invisible a través de l’escolta i l’observació dels indicis a la sala d’exposicions. Per a cada activació s’ha dut a terme una investigació prèvia i s’ha experimentat amb diferents suports per poder oferir aquest relat oral i la seva escolta. Aquest tipus de dispositiu s’ha activat en diferents contextos:
2019 – “Una audioguia per mirar el que no es veu” – Audioguia a través de la part no excavada del jaciment arqueològic d’Empúries.
2021 – “Res a veure” Arran de l’imminent tancament per reformes del Museu Arqueològic de Banyoles es pregunta al personal que hi treballa quina és la seva peça preferida. El museu es presenta totalment buit i les peces es fan visibles a partir de les explicacions dels seus treballadors.
2021-22 – “Retrospectiva oral provisional” – A partir de les explicacions de persones que al llarg de l’existència del centre d’arts Santa Mònica han visitat les seves exposicions, s’elabora una visita guiada per l’edifici on es repassaran algunes de les obres que el centre ha acollit i que ja no hi són (o això m’han dit).
2022 – “Una audioguia possible” – Una d’audioguia a través de 9 objectes a dins del museu etnològic i de cultures del món de Barcelona i 3 objectes a fora (Carrer Montcada) que proposa una relació ficcionada dels objectes amb el museu. Festival Etnoscòpic.

“Nada que ver” es una trabajo sin ninguna pieza. Desde 2019 he ido activando diferentes propuestas de visitas o audioguías que se fijan en lo que no se ve. Este dispositivo quiere hacer visible aquello invisible a través de la escucha y observación de los indicios en la sala de exposiciones. Para cada activación se ha llevado a cabo una investigación previa y se ha experimentado con distintos soportes para poder acercar este
relato oral y su escucha. Este tipo de dispositivo se ha activado en diferentes contextos:
2019 – “Una audioguía para mirar lo que no se ve” – ​​Audioguía a través de la parte no excavada del yacimiento arqueológico de Empúries, dentro del proyecto “Fer veure”.
2021 – “Nada que ver” – A raíz del inminente cierre por reformas del Museo Arqueológico de Banyoles se pregunta al personal que trabaja cuál es la pieza preferida. El museo se presenta totalmente vacío y las prendas se hacen visibles a partir de las explicaciones de sus trabajadores.
2021-22 – “Retrospectiva oral provisional” – A partir de las explicaciones de personas que a lo largo de la existencia del centro de artes Santa Mònica han visitado las exposiciones, se elabora una visita guiada en vivo por el edificio donde se repasarán algunas de las obras que el centro ha acogido y que ya no están (o eso me han dicho).
2022 – “Una audioguía posible” – Una audioguía a través de 9 objetos que se encuentran dentro del museo etnológico y de culturas del mundo de Barcelona y 3 objetos fuera (Calle Montcada) que propone una nueva relación fícticia de los objetos con el museo. Festival Etnoscópico.

“Nothing to see” is a work without any pieces. Since 2019 I have been working in different proposals that focus on what cannot be seen. These sort of artistic devices want to make visible what’s invisible by listening and observing some signs inside the museum. For each mise en place, there has been a previous research and experimentation to offer a new way to bring this oral content.
These kind of works have been activated in different contexts:
2019 – “An audio guide to look at what cannot be seen” – Audio guide through the unexcavated part of the archaeological site of Empúries (Girona, Spain).
2021 – “Nothing to see” – Following the imminent closure of the Archaeological Museum of Banyoles for renovations, I’ve asked the working staff for their favorite piece. The museum is completely empty and the missing pieces become visible with the explanations of these workers.
2021-22 – “Provisional oral retrospective” – ​​Based on the explanations of people who have visited the exhibitions throughout the existence of the Santa Mònica arts center in Barcelona, I offer a guided tour (live) of the building based on the works that I’ve been told that used to be there (even if, in fact, they never were there)
2022 – “A possible audio guide” – An audio guide through 9 objects inside the Ethnological Museum of Barcelona and 3 objects outside (Carrer Montcada) that suggest a fictional relation between the objects and the museum. Work for the Ethnoscopic Festival.